Programari lliure

El Programari Lliure es basa en la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Exactament es basa en aquestes 4:

- La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
- La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. 
- La llibertat de redistribuir còpies.
- La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.

Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats.
La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat específica.

Existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són;

• El projecte GNU.
• Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris.
• Els entorns gràfics KDE i Gnome.
• El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird.
• L'aplicació ofimàtica OpenOffice  i el seu fork LibreOffice. 
• El programa de tractament de gràfics GIMP.